Els casaments i les flors. D’on ve la tradició?

Als casaments de Sant Pere de Clarà mai hi falten flors. De fet estem rodejats de flors, al jardí i als boscos de la finca. També hi trobem els rams de flors i decoracions florals que fan els nostres col·laboradors amb l’objectiu de fer que el casament sigui del tot especial.

Però segur que, en el moment de veure volar el ram de flors, us heu preguntat d’on deu venir aquesta tradició. Per què la núvia porta un ram de flors? Per què a les noces hi ha tantes flors?

Aquesta tradició, es un costum heretat dels nostres avantpassats mediterranis. Ja durant l’antiguitat clàssica trobem referencies a la utilització d’elements florals en els vestits de les núvies i la decoració amb pètals de flors fresques a les cerimònies. A l’antiga Grècia tant el nuvi com la núvia duien un collaret de flors que simbolitzava la nova vida, l’esperança i la fertilitat. Aquests collarets eren fets d’herbes aromàtiques típiques de la mediterrània i algunes espècies exòtiques vingudes d’Àfrica i altres civilitzacions llunyanes.

El testimoni escrit, d’antics cronistes grecs, detallen que aquests collarets de flors, que desprenien fortes fragàncies, eren portadors de místics poders i servien per allunyar els mals esperits i purificar la cerimònia.

L’atribució d’aquests suposats poders a les flors cerimonials ha fet que, des de l’antiguitat clàssica fins gairebé l’època moderna hagin tingut un alt valor simbòlic. Les tradicions de l’època clàssica es van anar mesclant amb altres influències, com per exemple, les tradicions celtes, que feien ofrenes florals en els casaments, de la mateixa manera que el ram és llançat al final dels casaments, els celtes l’oferien als llacs, rius o al mar, per atraure la bona sort i la fertilitat. Sembla que d’aquesta unió en neix la concepció actual del ram de núvies, que comença a aparèixer en algunes representacions medievals.

Alguns historiadors expliquen que durant l’edat mitjana la majoria de noces es celebraven al mes de maig. Era quan tradicionalment es feien els primers banys, sota el confort de bon temps. Llavors s’utilitzaven herbes aromàtiques i rams i adornaments de flors seques als vestits de les núvies i els nuvis per motius higiènics i fragants, ja que amb l’arribada de la calor els olors corporals començaven a ser molestos. Des d’aquells temps el mes de maig és un temps dedicat a les flors i als casaments.
A l’alta edat mitjana, durant el renaixement i fins al romanticisme, les flors prenen un alt significat simbòlic i son utilitzades per a explicar significats amagats sobre la personalitat de la núvia, circumstàncies especials del casament o desigs futurs de la parella. Segons el tipus de flors utilitzades el ram podia voler dir una cosa o una altra. Hi havia un veritable llenguatge de les flors. Els rams es feien elegint cada flor per el seu significat. Aquesta tradició i el coneixement d’aquest llenguatge s’ha perdut i ara escollim les flors per el seu color i la seva forma.

Actualment les flors segueixen significant la bona sort, l’hospitalitat, l’alegria de viure, la fertilitat, l’amor i l’abundància, alhora que ens remeten a la nostra identitat, als nostres paisatges, als colors i olors de la natura que hem conegut durant la vida.

¿Te ha gustado lo que contamos?
Comparte con tus amigos