LA MIL·LENÀRIA HISTÒRIA DE SANT PERE DE CLARÀ

La capella de Sant Pere de Clarà marca els inicis d’aquesta antiga finca. Els experts defensen que podria existir des del segle IX, malgrat que la documentació més antiga que s’ha trobat és de l’any 1002 quan l’església formava part d’un priorat que depenia dels Monjos Benedictins de Sant Cugat del Vallès. A partir del 1196 va passar, juntament amb Sant Ponç de Corbera, a dependre de Sant Pere de Casserres. Aquests tres cenobis eren els únics al nostre país de l’Ordre del Cluny tan estès a França. El segle XV el priorat es converteix en una prebenda en mans de priors comendataris. Finalment el 1592 el papa Climent VIII aboleix el priorat de Clarà.

L’actual masia de Sant Pere de Clarà data del segle XVII i va substituir l’edifici monacal del priorat de Sant Pere de Clarà. Va ser arrendada a la família Marc, que després va passar a ser-ne la propietària, i el mas va continuar amb aquest nom amb empenta i vitalitat durant més de tres segles. Les aigües de la finca havien estat molt famoses per la seva bonesa, a la qual atribuïen poders curatius, i no fa pas gaires anys encara s’embotellava i es distribuïa  amb el nom d’Aigua de Clarà.

L’any 1920, Jaume Figueras, l’avi dels actuals propietaris, compra la finca i fa restaurar la masia i la capella a l’arquitecte Joan Rubió, deixeble de Gaudí i col·laborador en la construcció de la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Park Güell. Joan Rubió fou l’autor de l’edifici del Frare Blanc a l’Avinguda del Tibidabo, la Casa Golferichs de la Gran Via a o el Pont del Carrer del Bisbe entre d’altres. L’afició de Joan Rubió per l’arqueologia i el paisatgisme va fer que el projecte de restauració de la masia i la capella fos una autèntica obra mestra, tant pel que fa a l’arquitectura interior i exterior dels edificis com pels jardins de la finca, creant un conjunt màgic i harmònic.

Quan Jaume Figueras va comprar la finca la capella era utilitzada de corral i la llosa de l’altar era a terra, ningú sabia com s’havia de col·locar. Un vell pastor va explicar que havia vist la llosa posada sobre un pilar cilíndric que en aquell moment servia de guarda-rodes protegint la cantonada de la casa. Recuperada la peça es va comprovar que encaixava amb l’altar però el capellà s’havia de situar darrera durant la missa, o sigui de cara als fidels, cosa sense precedent al país. El cas es va consultar a Roma, que va autoritzar aquesta disposició. Així, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble. L’any 1925 la capella va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer.

Un aspecte curiós a destacar fou la presència de tombes nobiliàries a la Capella de Sant Pere de Clarà. Algunes d’aquestes tombes avui ja no es poden veure a la capella ja que foren traslladades per decorar la façana de l’església d’Argentona. El responsable d’aquest trasllat va ser, ni més ni menys, que el genial arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que coneixia l’existència de capella i la seva història mil·lenària. La presència de tombes nobiliàries es deu a que Sant Pere de Clarà fou utilitzat com a recinte funerari per diferents senyors de la comarca del Maresme. Mentre fou priorat benedictí, Sant Pere de Clara va tenir aquesta funció per a la nissaga dels Sant Vicenç, senyors dels castells de Vilassar i Burriac.