El Camí de Sant Jaume recorrerà el Maresme
La ruta ressegueix l’antiga Via Augusta.
La iniciativa l’han impulsat el Consorci de Turisme del Maresme (CTM) i l’Associació Gerunda. També s’hi han implicat la Generalitat, la Diputació de Barcelona i les comarques del Gironès, la Selva i el Barcelonès. La Via Marina, que es planteja com un atractiu turístic internacional, transcorre per la Via Augusta i recupera així una antiga ruta de pelegrinatge. Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal del Maresme, destaca que és una gran manera de “posar la comarca al mapa”. Per la seva banda, Joaquim Arnó, president del CTM, apunta que tot i que és rellevant que el camí passi pel Maresme perquè ja és “un destí turístic madur”, beneficia totes les comarques que creua.
Aquest tram de la Via Augusta deriva del que ja existeix, i és a Caldes de Malavella on es bifurca cap a la nova Via Marina. El primer municipi on el camí passa a tocar de mar és Lloret de Mar, i des d’allà es pot gaudir de les vistes de la costa fins a Sant Adrià de Besòs.
Sant Pere de Clarà és l’únic testimoni medieval del Baix Maresme relacionat amb la ruta jacobea.
L’historiador Joaquim Graupera i Graupera, especialista en història medieval del Maresme i membre del Grup d’Història del Casal de Mataró, va concloure en les seves recerques que Sant Pere de Clarà és l’únic testimoni medieval del Baix Maresme relacionat amb l’antic Camí de Sant Jaume.
Segons Graupera:
“En el Baix Maresme no tenim documentat el pas de pelegrins per fer la ruta
del Camí de Sant Jaume de Compostel·la. Solament tenim un testimoni conservat,
relacionat amb el priorat benedictí de Sant Pere de Clara.
La capella de Sant Pere de Clara és l’única resta visible d’un antic priorat
benedictí i depenia de Sant Pere de Casserres. L’edifici es troba situat en el terme
municipal d’Argentona, prop d’Òrrius, a la riba dreta de la riera de Clara i a uns
200 metres de la masia de can March d’Òrrius. La capella pertanyia a la jurisdicció
civil del castell de Sant Vicenç o de Burriac, i a la jurisdicció eclesiàstica de la
capella de Sant Julià d’Argentona.
El document esmentat es refereix a una deixa testamentària, realitzada el 2
d’octubre de 1143, en què Vidià, marit de Nervia i castlà del castell de Sant Vicens
o de Burriac, abans d’anar a Santiago de Compostel·la en pelegrinatge, va fer
donació a l’esmentat priorat dels alous que tenia a la parròquia de Sant Julià
d’Argentona. «Et concedo snacto petro de clera omnem meum alodium quod habeo
et teneo in parrochia sancti iuliani de argentona, qui emerat de petro de Corbera.»^”
A banda d’aquest testimoni, a la veïna masia de can March, propietària de
l’edifici, es conserva una talla de sant Jaume que sembla que no es pot relacionar
directament amb el cenobi, ja que sembla formar part d’una compra a un antiquari.”
Podeu llegir l’estudi complert al següent enllaç: NOTES SOBRE EL CULTE A SANT JAUME A LES COMARQUES DEL BAIX MARESME