L’historiador i expert en història del Maresme Medieval, Quim Graupera, va presentar el volum nº9 de la història de Sant Pere de Clarà en el marc de la Diada de Sant Pere. Aquí us deixem el contingut del volum nº9, que tracta sobre el període en que la Capella de Sant Pere de Clarà fou restaurada per l’il·lustre arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver.

“L’any 1920, Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d’Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí.

L’obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l’illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l’Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d’arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l’anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l’any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l’avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.

Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 – 1961) que testa el nou moment de la capella”

Podeu llegir més sobre el Maresme Medieval a: http://quimgraupera.blogspot.com.es/

Us podeu descarregar l’escrit original en aquest enllaç: PDF VOLUM 9

Bibliografia i Referències:

GRAUPERA, Joaquim [Consulta en línia]: “Joan Rubió i la restauració de la capella de Sant Pere de Clarà (Argentona, 1920)” a Maresme medieval. El bloc d’en Quim Graupera, divendres, 29 de juliol de 2011. http://quimgraupera.blogspot.com.es/2011/ 07/jaume-rubio-i-la-restauracio-de-la.html

RIBAS i BERTRAN, Marià: “Sant Pere de Clarà. Descripció del temple. Arquitectura” a Bloc Mataroní . Minerva. Mataró, 1926.- Edició facsímil a Bloc Mataroní. Una manera de fer història. Patronat Municipal de Cultura; ed. Altafulla. Mataró, 1990. (Caps de Bou,16). Pàgs.543-545

SOLA MORALES I RUBIO, Manuel de: Joan Rubio i Bellver: arquitecte modernista Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 2008