La finca de Sant Pere de Clarà, exponent del modernisme a Argentona
La finca modernista de Sant Pere de Clarà es un exponent arquitectònic del moment que va viure el aquest moviment arquitectònic al Maresme. Josep Puig i Cadafalch deixà testimoni de les seves visites a Sant Pere de Clarà, especialment atret per l’arquitectura de la seva antiga capella romànica.
L’any 1920, Jaume Figueras, l’avi dels actuals propietaris, compra la finca i fa restaurar la masia i la capella a l’arquitecte Joan Rubió, deixeble de Gaudí i col·laborador en la construcció de la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Park Güell. Joan Rubió fou l’autor de l’edifici del Frare Blanc a l’Avinguda del Tibidabo, la Casa Golferichs de la Gran Via a o el Pont del Carrer del Bisbe entre d’altres. L’afició de Joan Rubió per l’arqueologia i el paisatgisme va fer que el projecte de restauració de la masia i la capella fos una autèntica obra mestra, tant pel que fa a l’arquitectura interior i exterior dels edificis com pels jardins de la finca, creant un conjunt màgic i harmònic.
La intervenció arquitectònica modernista sobre l’antiga masia de Sant Pere de Clarà fou un cas comú a la zona, rica i pròspera durant aquells anys. Aquest moment d’impuls es veu reflectit en molts edificis del Maresme.
El Modernisme al Maresme i Argentona
Entre finals del Segle XIX i principis del Segle XX, el Maresme va saber incorporar-se amb gran dinamisme a un ampli ventall de sectors productius, principalment el tèxtil, el del vidre, el del licor o el del cultiu de la vinya. Alhora el Maresme es convertia en lloc d’estiueig i de termalisme de la burgesia catalana (termes de Caldes d’Estrac o fonts d’aigües medicinals a Argentona). Molts navegants i comerciants del Maresme, Girona i la Selva quan tornaven de les amèriques, havent fet patrimoni, s’establien de nou al seu lloc d’origen.
Alguns dels protagonistes dels projectes arquitectònics del Modernisme havien nascut a la comarca, com Josep Puig i Cadafalch, Eduard Ferrés i Puig, Emili Cabanyes, Ignasi Mas i Morell. Altres eren fills adoptius de la mateixa com Lluís Domènech i Montaner o Antoni M. Gallissà.
De les seves obres es desprèn un ric ventall de projectes realitzats per encàrrec de particulars. Tenim com a exemples la mateixa masia de Sant Pere de Clarà, altres cases-xalet d’estiueig, edificis industrials (fàbriques, cellers) i botigues. També construïren encàrrecs públics, com ara ajuntaments, mercats, escoles , escorxadors, cases de caritat i esglésies.
Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner van ser dos dels principals arquitectes modernistes a Catalunya. Ells i els seus deixebles foren responsables que el Maresme compti amb un dels patrimonis arquitectònics més importants del Modernisme.
Ruta modernista per Argentona
A més de l’espectacular masia modernista de Sant Pere de Clarà, a la vila d’Argentona hi trobem notables monuments arquitectònics per visitar. Us en detallem alguns.
Casa d’estiueig de Puig i Cadafalch (1897-1905), plaça de Vendre, s / n. Es tracta de la casa on l’arquitecte estiuejava des de petit i que més tard es convertiria en el seu refugi després del seu retorn de l’exili. Puig va obrir les parets mitgeres per comunicar les tres antics habitatges i convertir-les en una. Destacar els elements modernistes com els merlets, les escultures i el trencadís de les xemeneies.
Capella del Sagrario (1896-1897), plaça de l’Església, 1. La nova capella ampliada és d’estil neogòtic. Teniu accés a una porta lateral des de l’església de Sant Julià. La nau de la capella és de planta rectangular amb l’absis de planta semihexagonal i està coberta amb una volta d’arcs apuntats.
Can Calopa (1898), carrer Riudemeia, 8. Aquesta casona del segle XVII és una casa pairal de quatre cossos i amb coberta a quatre aigües. Segons Lluís Bonet i Garí, Puig i Cadafalch hauria projectat les reformes que han donat un aspecte eclèctic a l’edifici.
Casa Garí (1898), Camí de Sant Miquel del Cros, 9. Can Garí era una antiga masia catalana transformada en un palau nobiliari d’inspiracions nòrdiques en tan sols nou mesos com a residència d’estiueig. La transformació arquitectònica de la mà de Puig i Cadafalch va ser un encàrrec de Josep Garí i Cañas. Can Garí esdevé un veritable palau amb luxe i comoditats (teatre, jardins, llac …) al qual s’uneix la imatge de sòlida masia fortificada (dos garites orientades al sud i una torre adossada amb un rellotge solar esgrafiat a la paret ).
Torre d’Aigües del Cros (1900), avinguda Molí de les Mateves, s / n. Es tracta de la torre elevadora d’aigües, de construcció circular en forma de xemeneia feta de maons de fang cuit i teulada decorat amb trencadís de ceràmica, que subministrava aigua a la finca de Can Garí.